Aquest mes els menjamots estem llegint dos llibres molt especials: el primer grup, Què m'està passant?, de Marc Parrot i Eva Armisén; el segon grup, Receptes de pluja i sucre, d'Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna.Aquí teniu algunes pistes:
Els textos poètics tenen ritme, els seus autors busquen a través de la repetició de sons, de paraules, una musicalitat. Alguns, estan escrits seguint una estructura concreta de versos i estrofes.
Fan servir el llenguatge d'una manera especial, buscant que qui escolta o llegeix el text en gaudeixi: construeixen imatges amb les paraules, hi juguen per suggerir emocions, pensaments, sensacions...
Busquen condensar l'expressió al màxim: d'un poema, no es pot fer un resum!
No és el mateix:
enuig
[pl. -igs o -tjos] m.
1 Fort desplaer, contrarietat. Si us he causat qualsevol enuig, perdoneu-me.
2 Molèstia .
que:
El volcà de la fúria
L'enuig mai no és allò que sembla. És una flama diminuta, com un llumí incandescent que viu a les profunditats de la Terra, dins d'un dels volcans més vells del món.
Oi que no?
Sembla que la millor manera de parlar de les emocions és en llenguatge poètic... són incomptables els poemes d'amor, desamor i altres emocions que s'han escrit!
Què us sembla com ho han fet en Marc Parrot i l'Eva Manzano als seus llibres?
Sembla que la millor manera de parlar de les emocions és en llenguatge poètic... són incomptables els poemes d'amor, desamor i altres emocions que s'han escrit!
Què us sembla com ho han fet en Marc Parrot i l'Eva Manzano als seus llibres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada